Això que avui comentaré, ja fa dies que em volta pel cap, de fet es pot dir que tota la setmana però així i tot, he deixat que anés fermentant per poder ser més just en les meves apreciacions i mirar de no deixar-me endur per la passió, d’altra banda ben lògica pels fets que estem vivint i patint.

També es podria resumir sense faltar a la veritat, que no sabia com posar-m’hi o com acabar d’enfocar-ho correctament.

Sentir a la majoria de ministres del govern de Madrid com enfoquen la problemàtica d’aquesta pandèmia, primer et deixa bocabadat i quan surts de l’enorme sorpresa… te n’adones que t’estan traient de polleguera gràcies a la incongruència de les seves manifestacions, sentint-les no saps si és que són molt pocavergonyes o que el seu nivell intel·lectual està sota mínims… i no sé quina de les dues hipòtesis és pitjor.

Fent metàfores esbojarrades, sembla com si en comptes de cervell… hi tinguessin a un cantó un uniforme i a l’altre una bandera, ja em perdonareu la llicència però és que no m’ho podia quedar a dins.

I ja per acabar i lligant-ho amb l’escrit anterior, dir que han baixat del burro però amb excusa, de fet podríem dir que la seva versió és que han baixat del burro perquè aquest s’ha aturat a menjar, no fos cas que a algú se l’hi acudís dir que havien acceptat el suggeriment que feia tants dies que se’ls hi estava demanant.   

Manel Mayor                                       04 d’abril de 2020