Avui abans de dinar, obro l’ordinador i una de les primeres coses que veig, és que ha mort en Johan Cruyff… i hòstia m’ha sobtat, he quedat glaçat, segurament deu ser perquè ens tenia acostumats que guanyava sempre les seves batalles i malauradament aquest cop no ha pogut ser.

Com gairebé tothom sap, he estat des de sempre un gran admirador d’en Cruyff. Quan vaig veure’l jugar per primer cop al Camp Nou, me’n vaig adonar que era infinitament millor, del que m’havia imaginat mai veient-lo per televisió, evidentment no hi havia color i a més a més, me’n vaig adonar de quelcom més important, donava una confiança a l’aficionat que jo no havia vist mai, havia vingut a revolucionar el futbol.

Quan va tornar, ja com a entrenador, va originar tot un terrabastall amb les seves idees innovadores i revolucionaries i sobretot, va canviar la mentalitat de tota una afició i m’atreviria a dir que gairebé de tot el país i va crear un estil que ha fet la volta al món i ha generat l’admiració i l’enveja a parts iguals.

Home d’una gran i complexa personalitat, molt segur d’ell mateix i per això mateix guanyador nat. Autodidacta i poc amic de reglamentacions complicades, li ha agradat fer a la vida, les coses senzilles, talment com ha vist sempre el futbol, com li agradava dir: si tu tens la pilota, el contrari no la té i per tant difícilment perdrem, així de simple, així de senzill.

El teu cor ha deixat de bategar, però tu no moriràs mai, fins a sempre Johan Cruyff, la llegenda continua…

Manel Mayor                                                   24 de març de 2016