N’estic molt fart i com jo molts d’altres, de purismes independentistes, de profetes de la veritat absoluta, de què sense l’escollit no hi ha res a fer…
Segurament obliden que el gran guru de l’independentisme, es va fer enrere dues vegades en el moment decisiu.

I si consideren que no podia ser en aquell moment, perquè era “massa perillós“, que no ens vinguin amb sopars de duro, que són els portadors de la fórmula infal·lible i d’altres històries i que ara sí que és possible.

El cert és que van jugar amb les il·lusions i els sentiments de molts lluitadors per la independència del nostre país, sí, d’aquells que lluitaven en solitari contra tots els poders de l’estat i que després de la renúncia a executar la proclamació de la independència s’ha sentit i se senten traïts.

O sigui que facin el favor de no fer volar coloms i lluitin i facin política de debò, que per si no se n’han adonat, la lluita per la independència ha de començar de cap i de nou.

Vull pensar que la meva lluita, el meu petit gra de sorra, no ha estat en va, però ara són moments de profunda i reflexió i de no tenir somnis impossibles, cal tornar a picar molta pedra i fer… o dit d’una altra manera, aconseguir ser de debò una clara majoria, cosa que tots plegats no vàrem ser capaços de tenir la paciència d’aconseguir-ho… però de totes maneres continuo pensant que a alguns els hi va faltar el coratge que calia en aquells moments i no era precisament el poble…

Manel Mayor                                           30 de juny de 2020