Cap allà els anys trenta, en plena efervescència del moviment obrer, s’instal·la des dels moviments més radicals, la idea que els moviments obrers han de ser universalistes, que ser catalanista és cosa de burgesos, però gratant una mica la crosta d’aquesta idea, resulta que universalista si, però espanyol també, faltaria més…que voler ser català és provincià, és retrògrad, que cal ser modern, s’ha d’estar a l’alçada dels temps. Però allò que encara es pot entendre, degut a la incultura de les classes més desvalgudes, a començaments del segle passat, és del tot incomprensible i immoral, que se li vulgui donar vigència en ple segle vint-i-u.
Avui en dia aquestes elits polítiques que defensen aquesta infàmia, ja tenen al seu servei uns dits o anomenats intel·lectuals, que son els encarregats de difondre arreu aquestes doctrines, això si, embolcallades d’una molt bonica capa de progressisme, en realitat buida de continguts.
Dins de la meva senzillesa i humilitat, em crec amb prou autoritat moral, per rebatre aquestes afirmacions absurdes, però bastides amb tota una retòrica d’inconsistències i manipulacions històriques, que a vegades fan difícil, veure’ls-hi la seva veritable intencionalitat.
Algú amb dos dits de front, creu que pel simple fet d’esser catalans, ens manca una part de cervell? Estem incapacitats per valdre’ns per nosaltres mateixos? Tenim una manca d’autoestima tan gran, que ens creiem que per tirar endavant, hem de menester la tutela dels altres?
Evidentment que no!! Els defensors d’aquestes teories, tal vegada si que tenen problemes d’autoestima, doncs senyors, cap al psicòleg, que hi falta gent. Però sincerament crec, que en son prou conscients de l’engany a que ens volen sotmetre, i en realitat no defensen pas a aquells que diuen defensar, sinó ves a saber quines son les seves veritables intencions.
Sortosament una gran majoria de la nostra població, està plenament convençuda, que no tenim cap més solució que la independència, tot i que haurem d’estar alerta amb alguns defensors només del dret a decidir, que estan fent mans i mànigues, perquè no ens moguem de l’estat espanyol, aquest que porta tres-cents anys xuclant-nos l’ànima. Això si, ho fan de manera molt subtil, no fos que se’ls hi notés.
Tenim l’oportunitat de crear un nou estat, nou de trinca i construït de baix a dalt, amb la col·laboració de tota la nostra societat, no fabricat per les elits, tan li fa si son les polítiques com les financeres, tenim la gran oportunitat de fer-ho bé i el que és més important de tot, de fer-ho nosaltres, els catalans, i quan dic els catalans, jo si que em refereixo a tots, perquè és català tot aquell que ho vol ser, no només el que hi ha nascut a Catalunya, això és una fal·làcia. El lloc de naixença és en molts casos un accident, el que compta de debò és la voluntat de ser-ho i estic en condicions d’assegurar, que n’hi ha molts d’aquests i que n’estan plenament convençuts.
Manel Mayor 30 de Setembre de 2013