Més que cabrejat, estic decebut, però de cap manera sorprès, perquè al cap i a la fi era el desenllaç que m’esperava i em temia, fins i tot plagiant les seves expressions, diria que estic serenament emprenyat.
Per altra banda, sí que estic molt emprenyat, perquè ens han pres el pèl a tots plegats, han estat marejant la perdiu durant tres mesos, per tornar al punt de partida, que ja sabien de bell antuvi que no hi havia res ni ningú que els fes baixar del burro, perquè és molt més fort el seu odi cap a Artur Mas que la seva capacitat de raonament, d’això senyors, a casa meva se’n diu ser poca-solta i mentider.
A sobre, com sempre, ens donen lliçons de democràcia i d’esquerranisme des del faristol, una amb una prepotència insultant, l’altra amb una alegria, no sabem si natural o provocada, els altres amb l’altivesa d’una minoria que se sap imprescindible… sí, són aquests mateixos que es declaren anticapitalistes, mentre es passegen dalt de vehicles d’altíssim preu, van amb les butxaques plenes a vessar i tenen sous estratosfèrics, si els comparem amb la majoria de la població, de fet, venen fum, perquè que sapiguem els pobres mortals, encara no han presentat un sistema alternatiu al capitalisme, no fos cas…
Els de l’altra banda, sí, els de Junts pel Sí, també han quedat ben descansats, perquè sabien millor que ningú, que aquesta negociació no podia arribar a bon port, perquè això de negociació en tenia ben poc, en canvi, era un cúmul de despropòsits i d’exigències desmesurades, que sabien del cert que no tenien sortida possible.
El cas és que entre els uns i els altres han decebut a tot un país, els uns per acció (la CUP) i els altres per omissió (Junts pel Sí), el fet és que s’han passat tres mesos, pensant que els oponents al final baixarien del burro i els fets ens han demostrat que no ha estat així i al final com sempre, el poble haurà estat l’ase dels cops.
Ja per acabar, espero i desitjo de tot cor, que el poble no es desmobilitzi i torni a ser capaç d’agafar els dirigents per allà on més mal fa i tirem endavant d’una vegada, perquè dóna tota la sensació que una part d’ells ni es veuen capaços de continuar el procés, ni de tornar enrere.
Manel Mayor 04 de gener de 2016