No sé pas ben bé com, però m’ha vingut a la memòria una conversa de fa temps, amb gent jove, en la que parlàvem de lluita social i política. Després de força estona de conversa, em van etzibar que jo ho veia molt clar, perquè ja tinc una edat i no m’he de fer un futur. Vaig pensar que tenien una part de raó, però que no la tenien pas del tot. És cert que no tinc pa cap mena de por, principalment perquè ara ja m’he d’ocupar dels fills, doncs ja son grans i viuen la seva vida.

De fet tota la meva vida he fet activitat política, amagant-me més o menys, evidentment no pas de criatura, però si des de l’adolescència. No eren pas grans activitats, però suficients per conscienciar altres companys. Per fer la revolució, no cal ser un Gandhi ni un Mandela, moltes vegades, la suma de petites accions son suficients i obren el camí per fer-ne de noves. Durant el franquisme, declarar-te contrari al règim, ja tenia els seus riscos, si a això li afegim fer una ferma defensa del català i declarar-se no espanyol sinó català, el risc anava en augment. Més tard ja en l’anomenada transició, a casa vàrem ser dels primers a facturar i fer tota la correspondència en català, cosa que em va costar moltes discussions, però he de dir, que no vaig perdre cap client castellanoparlant, també em vaig decidir a comprar l’Avui des dels primers moments -únic diari en català en aquells moments-, cosa que et valia estar etiquetat. Tot un munt de petites accions com aquestes i moltes d’altres, servien per anar convencent més gent, encara que per arribar-hi per primer cop, et calia ser molt subtil.

Tot i que en l’actualitat, soc militant i ostento un càrrec orgànic d’ERC, no em considero un polític, jo em definiria més aviat, com un home del poble que fa política. Fer política, crec que és una tasca important i necessària, doncs el món, encara que només sigui el nostre petit món, no pot restar immòbil ni inamovible i la manera de fer-lo moure, de canviar-lo, és fent política. És cert que no tinc gens de por, que la poca que pogués tenir s’ha esvaït, però és que fa trenta anys, tampoc en tenia… en realitat fa trenta anys, el que no tenia era massa temps.

Ja per acabar, voldria fer una mica d’apologia de la política, activitat que malauradament molta gent, massa, confon amb el ser militant. Els moviments socials, també son activitat política, però no depenen dels partits polítics. Per posar un exemple pràctic, em referiré a l’ANC, organització popular àmpliament transversal, que compta amb gent que no milita enlloc i d’altres que son militants de diferents partits. Algú creu de debò que l’ANC no fa política? I tant que en fa i ben útil que és. Els que sobren son els vividors de la política, els corruptes, els prevaricadors… ens cal fer neteja i ara en tenim l’oportunitat, ara tenim a les nostres mans, construir un País, un Estat de cap i de nou, tenim l’ocasió de fer nosaltres mateixos, és a dir des de la base un Estat nou de trinca, modern i sense vicis adquirits.

Manel Mayor                                                          2 de Febrer de 2014