Com cada any quan s’acosta la data, se’ns fa propaganda fins a l’extenuació, del dia de la marató de TV3, aquell dia, que sembla ser, que tots ens tornem més bons i solidaris, per oblidar-ho l’endemà.

Jo, que voleu que us digui, amb això de la caritat, no hi he cregut mai, no deixa de ser l’excusa perfecta, perquè el poderós netegi la seva imatge, donant allò que hagués llençat igualment. Hipocresia i cinisme se’n diu d’això, de fet, hi ha una frase que ho defineix perfectament i que a mi m’agrada recordar quan surt el tema i que diu així: la caritat és la coartada de la injustícia.

Si, ja sé que la marató demana solidaritat, però aquesta solidaritat, es converteix subtilment en caritat i d’aquí la meva denúncia al cinisme i hipocresia de la nostra societat.

Renoi, pensareu molts de vosaltres, a aquest paio tant li fa la misèria dels altres. Ja sé que així de cop i volta a molts els hi pot sobtar, però és que la caritat no soluciona la pobresa, però serveix per apaivagar-la, diran d’altres… De fet, el que és immoral i indecent, és l’existència de la pobresa i és el bon govern el que hauria d’equilibrar la societat, bé, el bon govern… I el sistema, és molt evident i notori, que el capitalisme salvatge genera grans i greus desequilibris socials i que s’agreuja amb mal govern i s’accentua encara més, si aquest govern, a sobre és corrupte.

No és immoral i indecent, gastar milers de milions d’euros en armament, per causar la mort i la misèria? I en canvi per investigar per salvar vides i per curar malalties avui incurables, s’hagin de fer campanyes, per conscienciar a la població perquè sigui solidària? I que encara es tingui la barra de voler fer mala consciència al que menys té?

Segur, que alguns de vosaltres ja esteu pensant, que proposo una alternativa al capitalisme, tant de bo ho pogués fer, però no sóc pas economista i per tant no podria presentar uns arguments sòlids i creïbles, però en canvi sí que puc proposar, una no submissió, als poders financers, que altres anomenen mercats i un eficient control d’aquests, tot això juntament amb un equilibri social, que hauria de començar per no escanyar al més feble i encara menys donar via lliure al més fort i poderós.

Tal com diu la dita, no donis peix a qui passa gana, ensenya’l a pescar o dit d’una altra manera, no fem caritat, fem la societat més justa i equilibrada.

Manel Mayor                                                          10 de desembre de 2014