Indignat, sí, estic molt indignat davant l’insult, el menyspreu i la manca de respecte envers els fills i néts de les víctimes del franquisme, víctimes a les quals no se’ls hi ha reparat l’honor, amb el vistiplau d’algunes vaques sagrades progres, a les quals si en tinguessin, els hi hauria de caure la cara de vergonya.

Ara, aquests que pretenen ser el paradigma de la llibertat i de la justícia social, tenen la barra d’exposar al Born, precisament a Born, una estàtua del dictador, un dels més grans criminals de la història, en un acte de clara provocació.

I no, no me’l vulguin comparar amb cap acte que s’hagi fet arreu del món, perquè a tot arreu i per parlar només dels seus contemporanis, se’ls ha acusat de tots els crims comesos i s’ha reparat la memòria de les víctimes, cosa que amb aquest criminal que volen o ja han exposat, no s’ha fet.

Si tinguessin un xic de dignitat, en comptes d’exposar un criminal al qual encara li exalten les virtuts cada 18 de juliol, haurien fet unes mostres de les víctimes i s’haurien esforçat a contribuir a una memòria històrica que encara està per fer, en canvi, el que ha fet és llançar terra al damunt, oblidem-ho tot que d’això ja en fa molts anys.

Segurament us estranyarà la fotografia que encapçala aquest escrit, però heu d’entendre que no hi posaré una fotografia del criminal en qüestió, ja que iria en contra dels meus principis i els d’aquest escrit.

Manel Mayor                                                                 06 d’agost de 2016