Avui, a tots els que teniu la paciència de llegir el que escric, us goso demanar, una mica de condescendència amb el meu llenguatge, amb el que vull expressar l’estat d’ànim, que em queda després d’aguantar multitud de carallotades i insults d’aquesta colla de pocavergonyes.

Sé que no els hi hem de fer el joc, que no hem de donar rellevància a les seves barbaritats i als seus insults, però arriba un moment que el got de tant ple, ja vessa, si m’estic referint als impresentables d’això que ells en diuen C’S.

Tota aquesta colla, els més vells evidentment, durant la dictadura, vivien de collons, però a la vegada es feien passar per progres, i a la dictadura ja li anava bé, després va arribar allò que anomenen la transició, que ben bé en podríem dir el pacte de la renúncia, durant la qual alguns i m’estalviaré dir noms, es van anar infiltrant en partits progressistes, fins que o bé varen enfonsar el partit o els van fotre fora per ineptes, fins que com a bons vividors, van fundar aquesta mena de partit.

Viuen de la demagògia més grossera, de l’insult fàcil, de la provocació més barroera, i tot i així els hem deixat estar, però a tot un Parlament, dir que uns eslògans de defensa d’uns drets de l’enorme majoria dels catalans, son dignes d’un dels més grans criminals de la història de la humanitat… no es pot tolerar de cap de les maneres, aquesta colla de vividors i mal educats pocavergonyes, se’ls ha de censurar públicament i el millor lloc seria el Parlament de Catalunya.

Adjunto la rèplica de l’Oriol Amorós, que crec que és prou interessant.

Manel Mayor                                                        12 de Febrer de 2014