LA CANÇÓ DE L’ENFADÓS

Tip de la cantarella de la manca de convivència i la fractura social hi vull dir la meva.

Em fastigueja sentir avui i demà també, els manipuladors, mentiders de C’S sempre amb la mateixa cançó i el més fastigós de tot és que són ells els qui constantment busquen l’enfrontament.

Ara també s’hi apunta el president espanyol, que té la barra de dir que Catalunya no té un problema d’independència sinó de convivència, a on ho veu senyor Sánchez? Ho albira des de la Moncloa estant?

No en tenen prou que ens parlen de neutralitat que el govern ha de ser el govern de tots… tenen memòria senyors socialistes? Si no en tenen gaire, els hi refrescaré un xic.

Recorden els jocs olímpics del 92? Governaven vostès, nosaltres els independentistes érem minoria, recorden el tracte que rebíem? Senzillament ens passaven per sobre i ens ignoraven olímpicament, fins i tot i més greu encara, a tots els que localitzaven per Barcelona i rodalies els treien de circulació o sigui que els engarjolaven pel simple fet de ser independentistes confessos, era la seva democràcia, era la seva constitució… i ara que segons uns, som majoria i segons altres no, també ens engarjolen els líders i no volen veure si tenim raó, ja que es neguen a celebrar un referèndum, democràcia? O pot ser no del tot…

Manel Mayor                                     12 de setembre de 2018

Un pensament a "LA CANÇÓ DE L’ENFADÓS"

Els comentaris estan tancats.