Fa molts dies que no estic en contacte amb vosaltres a través d’aquesta tribuna, d’una banda perquè em fastiguegen les campanyes electorals i no vull fer propaganda dels fatxes desbarrant contra ells i les seves barbaritats, ja criticaré quan sigui el moment i de l’altra perquè estic anguniós amb la pujada de l’extrema dreta, veient l’enorme candidesa de la gent més humil que s’empassa aquests discursos fàcils, buits i mentiders que no es cansen d’escampar.

Sí, avui fa un dia gris, tristoi i malenconiós, d’aquells que encara que sembli mentida, m’inspiren a escriure, sí ja ho sé, no sóc pas un personatge gaire estàndard, tampoc ho pretenc ni m’amoïna gens ni mica, sóc així i ja no em faran pas canviar.

Com sabeu pla bé, no m’agrada escriure de rampell, ja que normalment allò que es diu s’ajusta poc a la realitat perquè el cap no és fred, que és com millor es raona i es té més criteri.

No sabria pas que dir-hi, però entre aquest judici que serveix sobretot per fer propaganda de l’extrema dreta que exerceix  l’acusació popular, fins a l’estat de crispació que estan cuinant dia a dia els de sempre, no em veig en cor de fer crítica política pausada.

Que no sigui culpa de la primavera, que tot podria ser, ja que com bé diuen la primavera la sang altera…

Ho deixaré aquí, abans no surti tota l’agror que tinc dins i us espatlli la setmana santa.

Manel Mayor                                       20 d’abril de 2019