COSES QUE PENSO

COSES QUE PENSOHi ha pallassos que et fan riure a cor que vols i n’hi ha d’altres que et treuen de polleguera i et fastiguegen, aquests darrers són aquells que no paren d’insultar, menystenir, crispar, generar odi… tot menys solucions i criteris polítics, ja fan prou amb les calúmnies i les amenaces, malauradament hi ha un sector prou ampli que els hi compra el discurs fàcil i mentider.

Cal que ens posem les piles, no comprem com a bons el menyspreu i la prepotència, ni tampoc el fanatisme nacionalista de cap color, ai d’aquell que es creu superior a la resta… sí, ja ho sé, estem molt mancats d’humilitat en aquest món de la política i sobrats d’elements ignorants amb molta mala llet que es creuen semi déus i que són extremadament perillosos. Ai, que m’ho deixava, un avís per ignorants poca-soltes: l’indult no es pot donar ni denegar si prèviament no hi ha una condemna.

No voldria pas tancar aquest escrit sense deixar clars alguns aspectes, continuo defensant exactament allò que he defensat sempre: la justícia social, sí, allò que haurien de defensar sempre els polítics que s’autoanomenen d’esquerres, l’ensenyament laic, com a bon republicà que em considero i la defensa de la meva Nació, no perquè sigui la millor sinó perquè és la meva, així de senzill.

Manel Mayor                                            22 d’abril de 2019