L’endemà d’un dia que serà històric, encara amb l’esperit ple d’emocions, deixo volar els meus pensaments, per cercar la multitud d’imatges vistes ahir, amb cares plenes d’esperança, rostres prenyats d’enorme satisfacció, amb la percepció d’una enorme il·lusió col·lectiva… Amb tot això s’ensumava quelcom més gran, molt més profund: la determinació d’un poble decidit a trencar cadenes i assolir la llibertat.

Malgrat l’enorme desplegament de voluntariat, per poder tirar endavant aquesta consulta, encara ens hem de sentir menyspreats i insultats, doncs aquells que no volen que canviï res, ens comparen amb els nazis i els feixistes. Per respondre a tots aquests impresentables, faré servir una expressió que sempre l’hi he sentit a la meva mare i que també feia servir la meva àvia: sempre has de ser emmascarat per una paella bruta, doncs els hi vull recordar, que ells sí que provenen d’un règim amb aquestes xacres, que la major part de la cúpula, són fills o néts de feixista, o sigui que les fonts ideològiques que els han alimentat, molt democràtiques no eren, per dir-ho d’alguna manera.

Deu ser, que com que l’única forma d’expressar-se que coneixen, és la imposició, no saben entendre que nosaltres tinguem la necessitat d’expressar-nos a través del vot i tenen tendència a confondre autocràcia amb democràcia, per això mateix estan convençuts que votar és un delicte.

A part d’amenaçar-nos contínuament, abusant del discurs de la por i la demagògia, ara també volen atemorir la nostra gent, afirmant sense quedar vermells de vergonya, dient amb tota la barra del món: no volem que cap català hagi de marxar d’aquesta terra, volent fer creure a gent de bona fe, que si guanya la independència, hauran de marxar als seus llocs d’origen. S’ha de ser molt poca vergonya i molt mala persona, per fer aquesta mena d’afirmacions, fetes amb tota la mala llet i sense tenir-ne ni idea, de com està cohesionada la nostra societat.

Tornant al principi, els hi diré, que malgrat les pedres que ens llencen al camí i els bastons que ens posen a les rodes, aquest és un poble tossut, que sap el que vol i està convençut se’n sortirà i no pararà fins a assolir la victòria final.

Manel Mayor                                                         10 de novembre de 2014