LLEGIU QUE ÉS SALUT

Aquesta imatge em va impactar de debò i crec que defineix força bé com és la gran majoria de la nostra societat, des del primer moment he tingut ganes de comentar-ho, però no me n’he acabat de sortir.

Hi ha moments, que tinc la sensació que aquesta punyetera calor ens pot arribar a desfer el cervell, perquè renoi amb aquesta estuba que no s’atura ni a la nit, és força complicat concentrar-se i tenir idees com cal.

Ara mateix, la suor em regalima per tot el cos i deu ser que el meu cos ha de fer massa coses alhora, que la veritat no dóna l’abast, per una banda va traient el líquid que vaig bevent per no deshidratar-me, per l’altre prou feina té a superar el meu mal geni, producte d’haver d’aguantar aquesta calor que no suporto…

Amb aquest panorama, la veritat és que se’m fa molt difícil, anar digerint la quantitat immensa de bestieses que encara es diuen i es diran, intentant manipular la desgraciada jornada de Barcelona, del passat dia 17.

El meu país, ho he dit jo mateix infinitat de vegades, no és un país normal, segurament pel fet que no tenim els mecanismes que té un estat, per anar superant les calamitats diàries, tendim a caure en el pessimisme més exagerat, però quan succeeix quelcom extraordinari, ens adonem que només depenem de nosaltres mateixos i ens surt aquell rampell de solidaritat i creativitat que normalment tenim adormit.

De ben segur que la diversitat de cultures i llengües que forneixen el nostre territori, és el que ens dóna en part aquest plus, malgrat tots els idiotes xenòfobs i racistes que ens rodegen, aquesta riquesa que tenim i que no l’hem de pagar, ens fa més forts, no pas físicament sinó culturalment i això encara que a alguns els hi pugui semblar balder o fins i tot ximple, és molt important.

Perquè els hi serveixi de bàlsam a tota aquesta colla d’intolerants racistes i xenòfobs que tenim ancorats a la nostra societat, els hi he de dir que aquesta malaltia que pateixen, no només s’alleuja, sinó que fins i tot es guareix amb unes bones dosis de cultura. Au vinga, ja ho sabeu, llegiu que és salut.

Manel Mayor                                          27 d’agost de 2017