Avui tinc un dia un pèl estrany, els dies de vent em canvien l’humor, fins i tot a vegades es converteix en mal humor, en mala lluna… Però malgrat que em canvien l’estat d’ànim, no em paralitzen l’activitat. Avui és un dia d’aquests, no és que tingui mala lluna, però si estic en un estat de certa malenconia.

Em venen al cap, records de persones estimades que ja no son entre nosaltres, amb les que vaig compartir moltes coses, que varem fer moltes activitats plegats, però també ens en van quedar moltes de pendents, coses que ja no podrem fer, projectes inacabats…

Amb aquests pensaments al cap, mirant el mar des de dalt d’un penya-segat, tinc l’estranya sensació de ser immensament petit i insignificant, enfront de la immensitat de la natura, em fa sentir com un petit granet de sorra d’un immens desert; és una sensació estranya, però no pas antipàtica, jo m’hi sento prou bé, no sé… Tal vegada son estats d’ànim, que serveixen per a no tenir temptacions de pedanteria. Si és així ja em va bé, doncs no en va, sempre m’he considerat i he intentat ser una persona senzilla.

Ostres! Tinc la sensació d’haver escrit molt i d’haver explicat poc, segurament que tot és degut a l’estat d’ànim, però si més no m’ha servit per esbravar-me i quedar un xic més tranquil i relaxat.

Manel Mayor                                                             6 de Febrer de 2014