De sempre o gairebé, he estat inconformista, principalment des de l’adolescència en endavant. Tinc el defecte (?) de tenir criteri i opinió propis, cosa que sovint m’ha portat problemes, en una societat submisa, com era la franquista, era del tot normal, però malauradament aquell virus, encara no ens ha abandonat.

Se’m retopa a vegades, dient-me que si tothom té l’opinió contrària a la meva, de ben segur que l’equivocat sóc jo. Això mateix succeïa, al principi dels anys vuitanta, quan expressava la meva idea de sobiranisme total o sigui que deixava al descobert el sentiment de voler la independència del meu país.

Ara que voler la independència de Catalunya, és del tot normal i jo crec que majoritari, recordar quan érem quatre gats, que el més bonic que et deien, era, boig, poca-solta o fins i tot terrorista, fa que se’t dibuixi un enorme somriure.

Doncs bé, sembla que encara, tenir criteri propi, trepitja molts ulls de poll, però no m’hi penso amoïnar i tampoc canviaré de manera de ser, tal com he fet sempre, faré el que em sembli més just, sense apartar-me gens ni mica, del que em marquen els meus valors, la meva ètica i la meva dignitat.

Manel Mayor                                                            21 de juny de 2015