Hi ha una qüestió que aquests darrers dies m’està neguitejant, que fins i tot em posa de mal humor i en certa manera m’esvera, doncs hi certs personatges que s’atribueixen, uns mèrits que no tenen i un poder que ningú no els hi ha conferit ni atorgat.

El procés del camí cap a la independència de Catalunya, l’ha menat i l’ha conduït el poble de Catalunya, tot i el suport incondicional de l’ERC i de les CUP, des d’un bon principi, fins i tot quan aquesta darrera formació, no es considerava un veritable partit polític.

Malgrat la pel·lícula que ens volen vendre de l’altiplà estant, tot aquest procés no és cap invent del senyor Mas, un dia que anava restret. El President de la Generalitat, es va veure forçat a convocar eleccions anticipades, davant de l’exigència del poble català, després de la massiva manifestació, de l’onze de Setembre de 2012. El resultat de les dites eleccions, va donar com a resultat, un suport majoritari als partits sobiranistes, i per acabar-ho d’adobar, la Diada d’aquest any, va deixar palès quina és l’exigència i l’anhel, de la majoria del poble català.

Aleshores, tant de marejar la perdiu amb debats sobre terceres vies i amb federalismes imaginaris i del tot impossibles, perquè no se’ls creu ningú, amb semblen del tot sobrers, i no tenen res a veure, amb allò que està reclamant una gran part del país, sobretot si els que ho fan, no son representatius de cap majoria.

Manel Mayor                                                           4 de Novembre de 2013