Fa molts de dies, que no dic la meva des d’aquesta meva tribuna de lliure expressió que és aquest bloc i no ho faig probablement per diferents motius: saturació de notícies i activitat política, feinada per la implicació en un nou projecte social…

El cas és que encara estic rumiant de què parlar, de fet estic en un estat pseudofilosòfic, en què analitzo el comportament social en grup i els resultats no són gaire encoratjadors, l’egoisme i l’egocentrisme en són les notes més preponderants.

De fet, durant els darrers quaranta anys, hem anat fent passos enrere pel que fa a compromís i implicació de grup i amb això em refereixo tant a activitats esportives com a socials de tota mena.

Suposo que la meva generació, alguna o moltes coses, haurà fet molt malament, suposo que una de les més importants, ha estat caure en el parany del consumisme convulsiu, que com que ens crea tantes necessitats, que en realitat són supèrflues, no deixen prou temps ni espai, per pensar en tot allò que és veritablement important.

Bé, eren uns pensaments, que convertits en paraules em cremaven a la boca i tant si com no les havia de treure cap enfora, sí, ja sé que la societat i els individus s’han tornat en una gran part així, però jo em resisteixo a canviar i conservo el compromís i la implicació per sobre de l’egoisme i l’egocentrisme, segurament perquè essent així em fa sentir feliç.

Manel Mayor                                 05 d’octubre de 2016