Quina casualitat home, ara que el poble que volien emmudir per tots els mitjans al seu abast ha parlat, van i li exigeixen diàleg i tornar enrere, ens han pres per babaus?

Aquells que deien que sense violència tot era possible, els mateixos que ens voldrien esclafar amb l’exèrcit, han de ser els destinataris del nostre diàleg? El diàleg només és possible d’igual a igual i això com tots sabem passa per ser primer de tot, independents.

Una negociació com cal, no és possible, si d’una part hi ha el senyor i de l’altra el súbdit, ja que deixa de ser negociació per convertir-se en concessió i d’això en tenim sobrada experiència aquests darrers quaranta anys.

Pel que sembla i és una intuïció pròpia, ara surt el cinisme en massa, sí, tots aquells que es varen carregar l’Assemblea de Catalunya i els que feien veure que ens feien concessions, quan en realitat ens donaven petites engrunes, que ens tornaven a arrabassar quan havien aconseguit els seus objectius, ara ens volen tornar a entabanar perquè tirem enrere, quan democràticament sense un bri de violència hem aconseguit la victòria.

Aquest poble té memòria i no vol oblidar ni perdonar les infàmies, no oblidarem la persecució continuada, ni el cinisme d’alguns que han fet veure que no passava res o el que és pitjor, abonant la violència física i psíquica, que ja ens havien avisat, diuen, quina barra!!

Durant aquests quaranta anys ens han refregat per tots els morros, que en democràcia la majoria guanya la minoria i hòstia, quan som uns altres els que tenim la majoria, això ja no serveix, com deia més amunt, pocavergonya i cinisme.

Només exigeixo als nostres polítics, que no traeixin el resultat de les urnes i que compleixin la llei del referèndum, un cop fet tot això, ja hi haurà temps per la negociació.

Manel Mayor                                     07 d’octubre de 2017