Deixant d’entrada ben clar que no pretenc donar lliçons a ningú, vull reivindicar el meu dret a estar descontent i fins i tot emprenyat, amb el mal ús que es fa de determinades expressions tant en llengua escrita com parlada i encara més quan els autors d’aquestes aberracions es guanyen la vida amb la paraula.
Ja fa molt de temps que es fa servir el mot radical de manera despectiva o molt despectiva, destinat a assenyalar persones o grups, que els senyaladors consideren marginals, poc significatius o gairebé fora de la llei i els ultraconservadors hi afegeixen fora de la llei i de l’ordre.
Sense anar més lluny, jo mateix em considero radicalment republicà, radicalment a favor de la independència del meu país… i no em considero pas ni marginal, ni fora de la llei i encara menys poc significatiu, ja que com jo, en som molts amb aquest sentiment.
No corre pas millor sort, el mot unilateral, al qual se li atorga únicament el sentit de la intolerància més radical, les accions unilaterals són titllades de manca de respecte, d’antidemocràtiques…
És cert que es pot ser radicalment obtús i tancat, però ningú em negarà que també es pot ser part de l’altra cara de la mateixa moneda i ser radicalment clarivident i radicalment obert.
Tanmateix, es pot actuar unilateralment de manera prepotent sense cap mena de respecte, negant-se fins i tot al diàleg i exhibint com a resposta, un no, no, de manera continuada i sense cap mena d’argumentació o pitjor encara, argumentant que no, que no pot ser i a més és impossible.
Contràriament, també es pot actuar de manera unilateral, quan hom no té cap més sortida, perquè a l’altra banda, en comptes d’haver-hi ponts de diàleg i possibilitat d’entesa, d’igual a igual, hi ha un mur enorme des d’on l’oponent et mira amb indiferència i amb aires de superioritat.
No sé pas que us semblarà a tots vosaltres, però tal com he intentat demostrar, si més no per mi, aquests dos mots poden tenir significats diametralment oposats i per tant crec que tinc tot el dret d’exigir que no es prostitueixi la meva llengua, que és patrimoni de tots.
Manel Mayor 09 de juny de 2017