Vista la resposta a la repressió contínua que estem patint des de l’1 d’octubre del 2017, és evident que ens falta cultura democràtica i valentia política i social.

Probablement la meva generació no ha sabut transmetre aquests valors, que de fet són bàsics per assolir la llibertat i els drets socials individuals i col·lectius, per molt que alguns ens hi hem esforçat, tal vegada no ho hem acabat de fer bé del tot.

Aquestes reflexions em surten de dins, no pas pels fets més mediàtics dels nostres polítics a la presó, sinó per persones amb menys ressò però en canvi amb molta valentia i determinació, encara que això els hi hagi suposat una repressió brutal i desproporcionada.

Malauradament són molts, però em centraré en cas de la Tamara Carrasco, a la qual se la va privar de llibertat total durant catorze mesos, sí, no m’equivoco pas, perquè restar confinada a la seva ciutat sense poder-ne sortir, és privar-la de la seva llibertat.

Tot això gràcies a uns informes de la guàrdia civil totalment manipulats, fins i tot m’atreviria a dir que són proves inventades, de fet el règim del 78 ens hi té força acostumats.

La pregunta és, i ara qui li torna aquest temps robat i les angoixes patides per unes falses acusacions?

I a tot això que hi diu la nostra societat? Perquè a banda de fer quatre manifestacions aïllades no ha fet res més, algú creu que això espanta l’estat agressor i repressor?

Pensem-hi, perquè si no tindrem el que ens haurem merescut.

Manel Mayor                                       06 d’octubre de 2020