Tot i que sembla que es torna a posar de moda, l’expressió xarnego, de sempre m’ha estat molt antipàtica, és un mot aquest, que sembla procedent de la Catalunya Nord i de Gascunya i que s’emprava de manera despectiva, vers els forasters no adaptats, que és amb el sentit que jo sempre l’he vist utilitzar, bé, de vegades entre amics l’utilitzem per fer broma.
El cas és que jo personalment, trobo del tot inadequat el mot, per referir-se a mestissatges, tant ètnics com culturals i com que m’és tant incòmode la paraula, em limito a emprar-la exclusivament per fer broma amb amics, perquè així n’eliminem la part despectiva del mot.
Tot això ve lligat, als comentaris despectius que rebem, els que tenim cognoms no originaris d’aquest el nostre País, de Catalunya, i no pas dels que si li tenen, que també n’hi ha que ho fan, sinó d’aquells que com nosaltres, també tenen arrels foranes, però… I aquí ve la part lletja, no poden suportar que ens sentim catalans de soca-rel. No saben, no poden o no volen entendre, que aquesta és una nació de diversitats, no és una nació ètnica, sinó multi ètnica i aquesta és una de les nostres grans fortaleses.
Jo em sento pertanyent a una sola cultura, la meva, la d’aquest País, malgrat hagin intentat encolomar-me’n una altra, que no he sentit mai com a meva, amb això no vull pas dir que bandegi, ni que menystingui les altres cultures, res més lluny de la meva intenció, ans al contrari, m’agrada explorar altres cultures i n’aprecio els seus valors i les seves virtuts, malgrat no les senti com a pròpies. Ètnicament en canvi, em sento mestís i no pas de dues sinó de més, això jo no ho considero pas una mancança, sinó que per mi és una virtut i al igual que al meu País, em fa més fort. Catalunya ha estat de sempre, terra de pas i d’acollida i aquest ha estat un dels motius que ha nat emmotllant aquesta terra i els seus habitants.
No em serveix la rèplica de l’explotació, perquè els causants no eren pas els catalans, sinó uns catalans que explotaven forasters i indígenes. Aquestes llegendes que tant els hi agrada explotar a alguns, que presenten els catalans com a rics i els nouvinguts com a víctimes és demagògia pura. Per posar un exemple recent, en aquesta època d’esplendor falsa de la construcció, no han estat els catalans qui n’han tret profit, sinó que ho han fet alguns catalans i d’altres que mitjançant aquests alguns, s’han enriquit des de la llunyania, en canvi els catalans en la seva immensa majoria, no n’hem pas tret cap profit i en canvi hem acollit de més bona o més mala gana, unes immenses onades d’immigració d’arreu.
Tornant al principi, crec que és un error de grans magnituds, fer reviure aquest mot, que té tendència a generar malfiances i recels. Sé que el temps i les circumstàncies m’han fet tornar molt malfiat i tots aquests moviments aparentment molt inofensius, em fan molta mala espina, doncs els hi veig la clara i malèvola intenció de fracturar la nostra societat i l’objectiu de crear i eternitzar guetos, trobo molt més adequat el mot mestís.
Manel Mayor 18 d’Agost de 2014