Amb com passen les coses, fins i tot, com es succeeixen els nostres dubtes, les nostres pors, els nostres pensaments… més o menys ideològics, es fa ben evident, que no som pas un país normal, ni de bon tros.
Es fa ben evident, que una part dels partits polítics, que ha donat suport a la pregunta de la consulta o referèndum o com es vulgui anomenar, no son en absolut partidaris de la independència de Catalunya. Això és quelcom conegut per tothom, que per això el President es va haver d’empescar la doble pregunta, per poder assolir una majoria que fregava els dos terços. N’hi ha que ja l’han anomenada la pregunta trampa, pel fet que sembla factible, que divideixi els vots indecisos. Segons la meva opinió , la veritable trampa no està en la pregunta, sinó en el tacticisme d’aquests partits, que estan a favor del dret a decidir, diuen, però en realitat la seva voluntat està dirigida, cap a quedar tal com estem en aquests moments, o sigui sotmesos a Espanya, però amb aquesta tàctica, s’estalvien de donar explicacions.
Me’n he estat de parlar de federalisme, i ho he fet expressament, perquè és una via que jo personalment no contemplo i molt menys en aquest racó de món, en el qual aquesta modalitat de relació política, està completament desnaturalitzada.
Aquest procés complex en el que estem immersos tots plegats, ja hi ha qui se’l vol fer seu sense haver-hi participat, i ho intentaré explicar de manera entenedora. Jo, com tothom qui em coneix sap i els que no em coneixen, però tenen la paciència d’entrar en el meu bloc i llegir els meus escrits, saben que soc militant d’ERC i que a més a més en soc el president de la secció local de Sant Feliu de Guíxols. Dit això vull deixar ben entès, que des del meu partit ja fa molts anys que hi treballem per ser lliures, no obstant això, el gruix d’aquest procés meravellós, per ampli i transversal, va néixer i ha crescut al marge dels partits, però que multituds de militants d’alguns partits, hi hem participat activament.
Per tot lo exposat, no crec que sigui ètic ni moral, voler-se apropiar d’un moviment que ha canalitzat de forma molt adequada l’ANC, i que ha arrossegat a aquells, que tant sols mesos abans de l’onze de Setembre de 2013, no se’ls hi havia acudit de treballar per la independència de Catalunya.
Manel Mayor 20 de Gener de 2014