Ja hi tornem a ser amb la Diada, que si festa, que sí és la festa de tots els catalans… a veure si ens entenem, als que no es volen mullar de cap de les maneres i no pensen prendre cap risc per res, l’statu quo els hi va d’allò més bé és clar, que considerem aquesta data com una festa els hi sembla magnífic i als unionistes i a aquells que es volen carregar qualsevol reivindicació que fem com a poble, encara els hi va molt més bé.

Però resulta que n’hi ha uns altres que per cert ja no són quatre gats, entre els quals m’hi identifico i m’hi compto, que la considerem com el que és, una reivindicació dels nostres drets arrabassats i un punt de partida cap al nostre alliberament nacional.

La república no l’aconseguirem amb por ni renunciant al que som, no esperem que ningú ens doni res, ni de dins ni de fora de l’estat, ens ho haurem de guanyar pam a pam, amb els sacrificis que calgui o no ho aconseguirem.

Manel Mayor                                       11 de setembre de 2018