Que si una Diada festiva, que si és la festa de tots els catalans… afirmacions com aquestes i d’altres de semblants, són les que van escampant els autonomistes i els unionistes, que de fet són els inventors de la celebració de la Diada.

A veure si ens entenem, l’11 de setembre és el dia fatídic de la derrota, que va portar al seu darrere l’anorreament gairebé definitiu del nostre poble, les seves lleis i les seves institucions, juntament amb la persecució genocida de la nostra llengua i la nostra cultura. Si encara no ho veieu clar, us podeu llegir el decret de nova planta, implantat pel primer Borbó; tot això sense oblidar el genocidi real vers els vençuts, cosa que de fet s’ha repetit cíclicament.

Hi ha algú que es cregui que això és motiu de festa i celebració? Anava a dir, jo crec, però ho canvio per un estic convençut que de cap de les maneres, aquesta és una Diada de reivindicació, una jornada de lluita per la recuperació de la nostra sobirania, que vàrem perdre per la força de les armes i la volem guanyar, més ben dit, recuperar per la força de la raó.

Encara que lluitem de manera pacífica i festiva, no estem celebrant res, que quedi ben clar, que n’estem molt farts de manipulacions i de sentir neofeixistes reivindicant la Diada de tots i de lerrouxistes fent de vidents.

Ho escric avui, perquè demà i demà passat estaré prou ocupat amb la Diada.

Manel Mayor                                                   09 de setembre de 2016