Malgrat que sempre n’he fet de política, durant gran part de la meva vida, l’he fet al marge de tota organització política, la meva pertinença a la disciplina de partit polític, és relativament nova, tot i que la meva activitat i simpatia, ha estat sempre cap als partits d’esquerra i des de ja fa molts anys a l’entorn de l’ERC i ara ja en fa alguns, com a militant i des de en fa uns quants, ostentant càrrecs orgànics, primer de secretari d’organització i llavors de president, que és el càrrec actual, sempre a nivell local. Dit això, vull fer palès que totes les tasques orientades a la política, les he fet sense pensar en mi, doncs crec, vaja, estic convençut, que la política s’ha de fer pensant en el col·lectiu, en el bé comú, i quan hom en fa enquadrat en una organització i més si n’ostenta algun càrrec, ha de ser conscient i ha d’estar disposat, a esmerçar part de la seva vida, al servei del seu poble, del seu país… I que tot i que representa un sacrifici, no ho és tant, perquè es fa de bon grat.

Faig aquestes reflexions, perquè quan un està immers en aquestes tasques, se’n adona que no tothom ho veu així, que n’hi ha que s’ho agafen com el seu “modus vivendi”, d’altres, com una manera de promoció personal, els de més enllà, com una mena d’eròtica d’ostentació de poder. Estant en aquesta jungla, me’n he adonat encara més, que s’ha de canviar el tarannà, la manera i les formes de fer política, que aquesta sigui més participativa… I que el polític, sigui del nivell que sigui, ha de ser més proper, ha d’estar al costat del poble, ha de sentir les crítiques i els afalacs, ha de ser conscient de les mancances… I el més important de tot, ha de saber escoltar.

Faig aquestes reflexions en veu alta, sense cap ànim fatxenda ni amb objecte de donar cap lliçó, doncs aquest no és ni ha estat mai el meu tarannà. Ho faig simplement, perquè tenia ganes de fer-ho, perquè ho penso així.

Acabo fent una altra reflexió, en el món de la política, com en el món del futbol, com en totes les activitats on intervé la passió, hi fas grans amics i també et crees enemics, deu ser que la vida és així de complexa, de fet vaig entrar al món de la política de partit, de la mà d’una persona molt estimada, que ja no és entre nosaltres. Participar en aquest món, m’ha permès fer noves amistats, algunes d’elles amb base molt sòlida, i m’ha enriquit enormement, amb el coneixement de moltes persones, que d’altre manera no m’hauria estat possible.

Manel Mayor                                                                15 d’Abril de 2014