Estem vivint uns moments especials, segurament irrepetibles, moments incerts, però esperançadors alhora, moments en que es posarà en joc, la nostra il·lusió, la nostra esperança, la nostra fe en el futur més immediat, i sobretot, el nostre tremp per afrontar aquest esdevenidor tant apassionant.
Els esdeveniments polítics que ens depararà aquest futur pròxim, el que resta d’any i el proper 2015, seran de ben segur tot un repte, un repte en tots els camps, en el nacional, perquè ens hi juguem ni més ni menys, el nostre futur com a poble, i en el municipal també, perquè és des d’on es du a terme la política més propera.
És evident, que tots hi haurem d’aportar el nostre gra de sorra, seran temps de neguit, moments, en que tots haurem de disposar de tots els suports i complicitats possibles, per poder dur a terme, aquests projectes tant ambiciosos, moments, en els que ens cal formar equip, equips, com el de la fotografia que encapçala aquesta blocada, aquest era certament molt peculiar, però no per això mancat de força, sinó que tenia una capacitat de treball, extraordinària i una habilitat per complementar-se, gens comú… Des de que la Claudia ens va deixar però, aquest equip va coix.
En moments de certa angúnia o d’un evident neguit, a la vista dels propers esdeveniments, trobo a faltar aquesta part tant important, d’aquell equip tan compacte… Trobo a faltar el talent, però sobretot, la persona extraordinària que era la Claudia.
Vull acabar aquesta blocada, de la manera que més proper em sento, a aquesta amiga tant estimada, que és parlant amb ella, malgrat que només és present en el fons del meu cor. Estimada amiga, estem vivint uns moments apassionants i a la vegada incerts, però de ben segur que haurà valgut la pena ser-hi; certament tu, malgrat que només sigui en esperit i en el fons del meu cor i en el meu pensament, en seràs part molt important. Continua en peu la meva promesa, que malgrat no la pugui assegurar, m’hi continuaré esforçant.
Manel Mayor 6 d’Abril de 2014