Estem acostumats a sentir crítiques indiscriminades, dirigides cap aquells que fan quelcom, no importa què, i tan li fa si ho fan bé o malament, la qüestió és criticar.

En aquests darrers temps, l’objectiu prioritari son els politics, no importa pas de on siguin, ni a quin estament desenvolupen la seva tasca, la frase prioritària és: son uns corruptes, uns lladres, uns ganduls i uns pocavergonyes.

Abans d’entrar en matèria, voldria deixar constància d’allò que s’escoltava, durant la meva infantesa i la meva adolescència, fruit de l’opressió franquista i de la seva manipulació de la realitat i de la història, les frases més sentides son entre d’altres les següents: la política és dolenta, els polítics son dolents i pocavergonyes, mireu sinó a on ens van conduir, a una guerra terrible de tres anys. Aquestes frases eren dites i induïdes pels franquistes, i jo aleshores llenço a l’aire una pregunta: eh que semblen sortides dels mateixos cervells? Eh que les indueixen les mateixes nissagues?

Es dóna la paradoxa, que els qui indueixen i cuinen aquestes frases, son els més lladres, els més corruptes i els més pocavergonyes, però al igual que durant la dictadura, tenen els que apliquen les lleis, al seu costat.

De politics, com en tots els oficis ni ha de bons i de dolents, d’honrats i de pocavergonyes, el que cal és que se’ls apliqui la llei, cosa que actualment no es fa, si més no, com caldria.

Crec fermament, que el polític ha d’estar al servei del poble, malgrat que alguns em titllin de romàntic, igualment estic convençut que els partits politics, han d’estar al servei del País, han de deixar de ser caixes tancades, generadores de vots i han d’obrir les seves portes, deixar entrar aire fresc i ser més a peu de carrer… Aquest ha de ser el primer pas, per poder girar el País com un mitjó.

Aquest pas però no ha pas de ser l’únic, el poble ha de participar més a la política, hem de fer allò que els immobilistes, ens volen impedir, consultar les coses importants amb el poble i aquest a l’ensems ha de generar iniciatives, per fer moure la màquina política. S’ha d’eradicar la corrupció, l’amiguisme i el clientelisme, criticar participant i foragitar per sempre la crítica per la crítica, només així tindrem opció de fer un País de cap i de nou. No pas només amb aquestes mesures, és evident, però seria un primer pas important.

Manel Mayor                                                   07 de juliol de 2014