Vistes les accions fetes darrerament, pels polítics espanyols més repatanis envers el nostre procés cap a la independència i les reaccions de l’anomenada premsa de la caverna i afins, se’m acudeixen unes quantes reflexions.
Dit per endavant que confio molt en la meva intuïció, de fet rarament m’ha decebut, intueixo que si més no una majoria d’ells, ja donen la nostra independència com un fet, a un més o menys curt termini. Això no treu que estiguin molt emprenyats i que ens vulguin fer la punyeta fins el darrer moment.
Se’n adonen, encara que no pas tots, que com sempre al llarg de la seva història, han reaccionat tard i malament, no volen admetre, que la seva prepotència i els seus aires de superioritat i de grandesa, els impedeixen raonar lúcidament i alhora reaccionar amb la rapidesa adient. Ells que sempre han intentat solucionar els problemes, amb repressió i violència, aquest cop estan descol·locats, han quedat sense arguments vàlids, malgrat la seva destres en manipular i tergiversar.
Malgrat que s’ho veuen perdut però, no deixen d’exercir la seva violència verbal i mediàtica, sense anar més lluny, s’han inventat una crema de banderes a la Diada del Pi de les Tres Branques, amb encaputxats i tot, beneïts pel Conseller Rull, ah, i és tant rocambolesc l’invent, que ja no se’n conformen a afirmar que hi ha hagut crema de banderes espanyoles, sinó que fis i tot n’hi havia de franceses i europees, però com l’han dit tant grossa, ara resulta que no tenen imatges manipulables.
Hi ha però un fet que m’ha cridat l’atenció, el del fitxatge de l’ex Diputat de C’S Jordi Canyas, per Rac1, no deixa de ser curiós, que des de l’aparell del Grup Godó, ens vulguin martiritzar amb aquest nefast personatge, si home, aquell que ens havia de muntar l’Ulster, i que ja en el seu primer dia, s’ha dedicat a provocar, insultant i en castellà, llengua que utilitza només per provocar.
Bé com que tampoc és cas de donar els hi molt de protagonisme, ho deixarem aquí, amb el propòsit de que ens carreguem de paciència, per aguantar a tota aquesta colla, i anar fent via cap a la nostra llibertat, que al cap i a la fi, és el nostre objectiu prioritari.
Manel Mayor 21 de Juliol de 2014