Malgrat que encara estic de Festa Major, he decidit aparcar-la una estona i posar-me a escriure un xic, sobre un tema que acapara l’atenció de tothom, encara que trobo que de manera desmesurada.

Ja vaig manifestar dies enrere, en un article en aquest mateix espai, que malgrat que li he tingut una certa admiració a l’ex President Pujol, ni ell és Catalunya ni el seu partit tampoc. Per tant trobo molt desproporcionat, l’enrenou que s’està generant en torn al procés d’independència, ja que encara que arribo a entendre, que allà dalt de l’altiplà no entenguin, que aquest moviment està generat de baix cap a dalt, aquí al nostre País que tots en som conscients, trobo fora de lloc, que es vulgui donar més rellevància de la que es mereix, a un personatge que tot i la importància que va tenir en el seu moment, és dels darrers que s’ha incorporat al procés d’independència, doncs no hem pas d’oblidar que era autonomista al cent per cent.

Dit això, no en soc pas aliè, a la mala imatge donada a la figura de President de la Generalitat, que va encarnar durant tants i tants anys. De fet no ens fa pas cap bé, més aviat enterboleix  la imatge de la nostra classe política, de cares a l’exterior, per tant soc partidari, de que caigui sobre ell, tota la força de la llei i a més a més que doni totes les explicacions que calgui, al Parlament de Catalunya.,

M’ha semblat convenient escriure aquestes línies, per separar convenientment, delinqüència de política, malgrat que hi hagi polítics que es converteixin en delinqüents. El que considero que és just, és que tothom sigui igual davant la llei i estic segur que la propera Constitució Catalana, no contemplarà l’aforament i foragitarà tots aquests privilegis, de que ha gaudit la classe política i que de retruc tant de mal li ha fet, principalment als que s’han mantingut honrats.

Manel Mayor                                                                  03 d’Agost de 2014