L’ambigüitat i el confusionisme, sembla ser que s’està apoderant, de la podríem dir-ne esquerra extrema, Podemos, Podem, Guanyem i fins i tot hi podríem afegir certs dirigents d’ICV, a totes aquestes virtuts, hi podríem afegir el fer la puta i la ramoneta, tant bé que ho feia el senyor Duran i ara sembla que li han sortit competidors.

Segons la teoria revolucionària d’aquestes excel·lències progressistes, sembla ser que no es pot ser d’esquerres i ser català, tot i que en les seves manipulacions de la confusió, diuen que reconeixen la Nació catalana, de cop i volta, sembla ser que aquesta és molt petita i molt insignificant, o bé no es pot comparar a la gran Nació Espanyola, tenen sempre a punt, aquella antiga teoria lerrouxista, de que els nacionalismes son provincians, son excloents… Els nacionalismes dels altres és clar, perquè si gratem una mica, veurem com els hi surt, la seva incondicional pertinença, a la gran Nació Espanyola.

Sembla ser, que aquests moviments, tenen la finalitat d’ensorrar o almenys d’intentar-ho, el moviment sobiranista, però malgrat els esforços que hi estan esmerçant, ho tenen certament complicat. No hem pas d’oblidar, que el ventall ideològic que inclou el sobiranisme és molt ampli, doncs va des de la dreta, diguem-ne civilitzada, CIU, passant per la centralitat d’esquerres,ERC, fins a l’esquerra més radical, que alguns l’anomenen fins i tot antisistema. I encara un aspecte més important, el nostre moviment, el nostre procés, s’ha construït des de la base, dit d’una altra manera, és el poble que empeny els partits polítics i les elits i no pas a l’inrevés, per això estem tant convençuts que guanyarem.

Un darrer apunt que no em voldria pas deixar, nosaltres per convèncer la nostra gent, utilitzem arguments basats en el criteri, en el sentit comú, fugim sempre de l’insult i la desqualificació. Tot i que si hem d’atacar aquell que ens ataca i ens insulta, també ho fem i jo el primer.

Manel Mayor                                                           06 d’Agost de 2014