Ja quan va sortir a escena per primer cop, me’n vaig mal fiar i així ho vaig fer saber al meu entorn, me’n vaig mal fiar tant d’ella, com de la gent que l’acompanyava en la ja famosa plataforma PHA, més efectista que efectiva, si, estic parlant d’Ada Colau.

Me’n vaig malfiar deia, com em malfio, de tot aquell que va de perdonavides i de salva pàtries, deia representar una nova forma de treballar pel poble, amb el poble, fotent a parir a tos els polítics i posant-los de passada tots al mateix sac, tant ella com els seus col·laboradors, no se’n estaven de dir, que l’única manera d’ajudar als desnonats i als que estaven en perill de ser-ho, era el seu moviment i que ells no feien política…

Temps després, resulta que aquesta senyora, sembla ser que tocada amb una vareta màgica, havia de resoldre tots els problemes del País, amb una nova manera de fer política… Però resulta que tal com jo mateix i d’altres varem intuir, de noves polítiques res, sinó tal com jo mateix denunciava en un article escrit ahir, referint-me a ella i altres que com ella, fan la vella política d’aplicar les teories lerrouxistes, amb aquesta capa, amb aquest vernís de progressista salva vides internacionalista.

Segons llegia avui, aquesta senyora tant progressista, que diu estar al costat dels més desvalguts, té la barra i la pocavergonya d’afirmar que Catalunya i Espanya poden compartir pis. Sàpiga senyora, que jo i ja alguns milions com jo, no volem compartir pis amb qui ens extorsiona, amb qui ens escanya, amb qui fa tres segles que ens vol fer desaparèixer… Si vostè ho vol fer, deu saber que hi guanya, vostè mateixa, però no entabani a gent de bona fe, que volen sortir de la misèria i no veuen com.

Voler portar algú a la llum, no és portar-lo dins un túnel farcit de llums fluorescents, sinó ben al contrari, és treure’l de la obscuritat cap a la llum de dia, clara i neta. Menys demagògia i més política, senyora meva.

Manel Mayor                                                       06 d’Agost de 2014