Més que una crítica, aquest meu escrit d’avui, pretén ser un plany i un crit, demanant ajut a qui pertoqui, doncs és un fet que em preocupa i em neguiteja.
Que voleu que us digui, però no m’agrada i m’entristeix que en els mitjans públics, es vagi empobrint la meva llengua, em sap greu sentir pel dret i pel revés, gratis i que no s’empri ni un sol cop, una expressió tant nostrada, com de franc, sempre i sense excepció s’ha de dir alguna cosa, en comptes de quelcom? Arraconar del tot una expressió amb tant de matís com cobejada, per una simple esperada, és per desesperar-se…
Si, tal vegada estimo tant la meva llengua, perquè me l’han volgut prendre, perquè me l’han amagat, perquè fins i tot me l’han prohibit, malgrat que ara no vulguin que sigui dit, encara que és ben cert. Jo, malgrat que ho pugui semblar, no vaig poder estudiar la meva llengua a l’escola, ni a l’institut, als dos llocs hi vaig haver d’estudiar en castellà. Però malgrat tot això i a desgrat dels impositors, la meva vida l’he fet sempre en català, penso i somnio en català, simplement perquè és la meva llengua, que no considero ni millor ni pitjor que qualsevol altra.
La finalitat que tenia la imposició de la llengua castellana, no era pas que aprenguéssim més d’una llengua, era simplement la substitució de l’una per l’altra, però certament els hi va sortir el tret per la culata i a diferència d’ells, dominem totes dues llengües. Els que no varem poder gaudir del dret aprendre en la nostra llengua, ens ha estat força complicat i ho hem anat superant amb esforç i bona voluntat.
Ja per tancar aquest escrit, un prec o una demanda, anomena-ho com vulgueu, no estalvieu en els nostres mitjans àudio visuals, en correctors lingüístics, que ens fan molta falta i ens calen també en l’assessorament del doblatge, no empobrim la nostra llengua, que és una mostra viva de la nostra cultura. Un petit incís, al món publicitari, li calen de manera urgent i necessària.
Segurament trobareu que la fotografia que encapçala aquest escrit, no té res a veure amb el text i tindreu tota la raó, no he trobat cap imatge que s’hi digués, però de fet una imatge de natura, també és cultura.
Manel Mayor 12 d’Agost de 2014