Després de veure i escoltar l’entrevista al President Mas, el primer que vaig pensar, va ser: hòstia aquesta proposició a les entitats és senzillament indecent, però tot seguit vaig pensar: no siguis impulsiu, escolta altres opinions, no sigui que la meva passió em jugui una mala passada. A l’endemà, vaig poder comprovar que la meva opinió, no era una visió aïllada, cosa que em va tranquil·litzar i al final m’he decidit a escriure sobre el tema.

Amb el pensament reposat, que no vol pas dir mancat de passió, opino que hem de deixar de marejar la perdiu, parlant exclusivament de llistes i anem per allò que realment ens interessa i deixem d’una vegada per totes, de fer volar coloms i cadascú des de la seva visió social, però amb l’objectiu comú d’assolir la independència de la nostra Nació.

El que cal i de manera urgent, es convèncer els indecisos i treure la por dels convençuts, que malgrat tot no veuen clar, el fer aquest pas tant important i decisiu, tot això de manera transversal, de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta.

Pensem, que no tenim gaire temps, que malgrat que mai no havíem arribat tan lluny, no ens podem encantar, ens hem de convèncer que hem d’empènyer, tant des de la societat civil, com des dels partits, hem d’estar preparats per saltar l’enorme mur, que representa l’estat espanyol o encara millor, emulant l’estaca de Lluís Llac, empenyent tots junts amb força, segur que caurà.

Manel Mayor                                                                                24 de juny de 2015