Avui dia plujós, de temporal marítim, un dia d’aquells que em convida a pensar en coses que han passat al meu voltant, que a vegades tot i que passen ben a prop meu, no tenen res a veure amb mi o ben poc, sento sense pretendre-ho converses alienes i algunes, no ho negaré pas, fins i tot em criden l’atenció, em podeu dir tafaner si voleu, encara que aquesta no sigui la meva voluntat, si més no a priori.

El cas és que l’altre dia, mentre esperava un amic tot fent un cafè en una terrassa, vaig sentir una conversa que tot i no tenir res a veure amb mi, em va esverar, de fet em va treure de polleguera. Suposo que devia ser dilluns, perquè abans de sentir la conversa, recordo que havia estat parlant de les eleccions, dels resultats i del seu significat. El cas és, que una treva de les converses amb les taules del costat, tot i que aquestes provenien d’un establiment del costat, de fet parlaven amb un volum considerable, sento comentaris sobre la guerra civil, giro la vista cap allà i veig que és un home jove, uns quaranta anys diria jo, de manera molt vehement, criticava els bombardejos franquistes sobre la població civil, la seva interlocutora, una dona d’uns setanta anys, hi treia importància, llavors la conversa va derivar cap al nostre President màrtir, el President Companys i no en va tenir prou de titllar-lo de covard, que va tenir la barra i la indecència de manifestar que el seu afusellament va ser un error, quins pebrots!!! Qualificar un delicte, ja que assassinar és un delicte, de simple error.

Se’m fa molt difícil d’entendre que es pugui tenir tanta barra i ser tan desmesuradament poca-solta i tot i que aquestes desgraciades manifestacions em van fer emprenyar, va poder més la meva educació i mirat fredament, no val la pena contestar manifestacions d’aquesta mena, ni tenir tractes amb aquesta mena de gent, em vaig mossegar la llengua i vaig seguir intercanviant punts de vista amb gent de les taules properes, mentre esperava que arribés el meu amic.

Són coses que em passen pel cap mentre contemplo la pluja, que voleu que us digui, m’agrada aquesta puja.

Manel Mayor                                                       30 de setembre de 2015