Puta dictadura!! Quina herència més fastigosa ens has llegat, ignorància política i incultura, totes dues elevades a la màxima potència i el més fotut del cas, és que n’hi ha una gran part dels que la varen viure, veient com reaccionen, jo diria que no la van patir, que ens voldrien fer creure que tot allò no va pas passar, però el fet és que sí que va passar.

Sí, ja sé que habitualment no m’expresso amb aquestes formes, però avui tinc ganes de deixar fluir els meus pensaments i escriure’ls tal com ragen.

Aquesta colla de criminals i els seus col·laboradors, varen assassinar la nostra gent, ens varen intentar robar la nostra història i la nostra cultura i va intentar fer-nos desaparèixer com a poble, però per sort, som molt tossuts i malgrat la por col·lectiva, els hi vam saber impedir.

La mort del dictador, ens obria una petita finestra d’esperança, que ben aviat ens vàrem adonar que s’anava tancant. El pacte de la transició, es va convertir en el pacte de la renúncia, de la renúncia a fer justícia amb els criminals franquistes i la de mantenir l’ideari republicà i convertir-se tot d’una en monàrquics, quins collons!! Si senyor, i els franquistes, en demòcrates de tota la vida i la Constitució espanyola?

La Constitució espanyola, mal els hi pesi a alguns, es pot dir que va ser redactada pels franquistes, sí, els que s’havien convertit d’avui per demà, en demòcrates de tota la vida i no ho oblidem, pels militars. Els nous polítics hi varen posar algun adornament que altre i para de comptar.

Amb tot, no vull dir que es pogués fer gaire més, sense risc de conflicte armat, però quan ja han passat a la ratlla dels quaranta anys, ja comença a ser hora d’admetre la realitat i no vanagloriar-se més, del que és més una vergonya, que no pas una fita històrica i ho deixo aquí, que ja m’he esbravat prou.

Manel Mayor                                                     26 de gener de 2016