En som conscients que mirant cap a un altre cantó i mirant egoistament cap al nostre benefici particular sense immutar-nos, veient com es cometen els més execrables crims contra la humanitat, estem tan sols a un pas d’una tercera guerra mundial?

És ben bé que els components o els individus que formen o formem part dels territoris de l’anomenada cultura occidental, són o som mesells i desmemoriats o directament menystenim la nostra història més recent, ignorant-la vilment o simplement som una colla d’ignorants egoistes, que no ens preocupem en absolut per conèixer-la.

Jo particularment, m’esgarrifo només de veure la tremenda pujada d’acceptació de l’extrema dreta a França i de ja fa força més anys a Bèlgica i m’emprenyo de debò, veient com els que haurien de ser els garants de la pau i la justícia mundial (ONU), triguen cinc anys a moure’s, per dur a terme les primeres converses de pau, per mirar d’aturar el genocidi que du a terme el règim sirià, que fa anys i panys que fa l’orni en el conflicte entre Israel i Palestina…

I per acabar de reblar el clau, només ens faltaria que l’indecent milionari Donald Trump, arribés a ser el president dels Estats Units, perquè si fos així, ja cal que ens cordem les espardenyes, perquè de la tercera guerra mundial no ens en salva ni déu.

Tant ens costa recordar el que va passar en arribar al poder els feixistes a Itàlia (1922), els nazis a Alemanya (1933), el nacional-socialisme de Franco a Espanya (1939), la tremenda dictadura del general Pinochet a Xile… sí, ja sé que he obviat el perill que tenim a tocar de casa, però és que si no ens n’adonem d’aquest, ja podem plegar.

Manel Mayor                                               16 de març de 2016