Avui, he encetat el dia amb el meu agraïment etern, envers aquells que varen lluitar pel manteniment de les llibertats, legítimament conquerides a les urnes, aquells que varen esclafar el cop d’estat a Catalunya, però que no varen poder aturar la criminal guerra, en la qual els feixistes, amb el suport econòmic de les altes burgesies catalanes i espanyoles, varen submergir Catalunya i Espanya.

Vagi el meu agraïment també, per a tots aquells que varen arriscar llurs vides en defensa de les llibertats de tots, joves d’aquí i d’arreu del món, uns pocs varen sobreviure per a suportar les penalitats que havien d’esdevenir, però uns molts hi van deixar la vida als camps de batalla en defensa d’aquells ideals.

Vagi també la meva repulsa i condemna total, vers aquells que es van erigir en els únics posseïdors de la veritat, que varen portar la mort i la misèria al poble, com tal de conquerir el poder absolut, amb el suport incondicional de l’església catòlica, no ho oblidéssim pas, ah i encara és hora que n’hagin demanat perdó.

Una guerra criminal i fastigosa, en la qual per primera vegada a la història, es van dedicar a bombardejar pobles i ciutats, l’exèrcit feixista i els seus aliats, ho subratllo, no fos cas que generés algun malentès. Aquests foren els precursors del terrorisme, ara que aquest mot torna a ser actualitat, si algú en té algun dubte, que ho pregunti a tota aquesta gent que encara queda viva d’aquella massacre, aquests homes i dones que aleshores eren criatures i varen haver de viure el terror generat pels bombardejos per mar i aire.

Sí, avui fa vuitanta anys d’aquell cop d’estat miserable, que els feixistes encara celebren, avui fa vuitanta anys que els defensors de les llibertats els varen esclafar, encara que malauradament no poguessin evitar la guerra.

I acabo tal com he començat, amb el meu agraïment etern a tots aquells que varen arriscar la vida per a tots nosaltres.

Manel Mayor                                           18 de juliol de 2016