Avui, després de llegir un article d’en Narcís Comadira, he tirat un xic més avall i m’ha cridat l’atenció una rèplica d’un lector de Lloret, que es queixava del mot negatiu de “lloretització” i dic negatiu, perquè l’autor de la rèplica, diu que sempre que se l’ha trobat ha estat en sentit pejoratiu.

No he pogut evitar el sentiment de solidaritat envers aquest senyor, que per cert no conec de res, el cas és que m’ha fet rumiar i no només amb els desastres que ha fet i pensa fer, el nefast govern del nostre ajuntament, sinó que m’ha fet anar cap a un indret de la meva ciutat, que era molt bonic abans de la invasió d’un establiment, que és cau de tota mena de delinqüents i d’escàndols diaris, sí ja sé que molts esteu desitjant que ho digui, sí al carrer Sant Pere.

El cas és que em sabria molt de greu, veure escrit o sentir-ho a dir, que Sant Feliu és un cau de delinqüents i que com que el seu passeig està deixat i arran de mar és un desastre, és una població desastrosa la qual no val la pena visitar.

La generalització, sempre és una arma perillosa i sovint destrossa allò que no veu i allò que no coneix.

Al marge d’aquestes reflexions, que ningú pensi ni per un moment, que deixaré de criticar la desastrosa política urbanística d’aquest consistori i voldria aprofitar per fer un prec a tota l’oposició, perquè faci front comú contra aquests desastres que seran el llegat que deixarem a fills i néts, aquest front, no només hauria de funcionar als plens, sinó també als mitjans de comunicació perquè arribin al màxim de gent possible.

Ho deixo aquí, perquè de les mancances nacionals de Catalunya ja en parlaré en un altre escrit.

Manel Mayor                                        01 de setembre de 2019