Quan dos discuteixen i no s’entenen, tenint un potencial aproximat, el més probable és que les discussions comencin a pujar de to i de les paraules arribin a les mans i acabin a plantofades, tot i que el més assenyat és mirar d’arribar a acords, que normalment significa quedar a mig camí de les dues postures.

El que ja és estúpid del tot, és ser sensiblement inferior i voler lluitar amb les mateixes armes, això és sinònim de suïcidi, per tant, el que menys força té, ha de ser doblement intel·ligent i mirar que aquestes armes o eines basades en la intel·ligència, tinguin l’opció de vèncer a la força superior o força bruta.

Ja em perdonaran, però crec que tenim molts activistes molt carregats de raó, però d’una bona fe digna de contes de fades i és clar amb aquestes eines anem de dret a què ens fotin plantofades a tort i dret.

Perdoneu, però és que ni jugant a la botifarra o a la brisca, no es dóna informació a l’adversari, en aquest cas a la parella rival, la meva pregunta seria: si no ho fem jugant a cartes, perquè redimonis els hi anem dient als que ens enviaran les forces que vindran a repartir llenya, totes les passes que pensem fer?

Ens cal urgentment deixar de fer el paperina i si els que dirigeixen el moviment independentista no donen la talla, s’hauran de canviar, fa dos anys es varen fer massa cagades i així ens va anar, no siguem mesells, o n’aprenem d’una punyetera vegada o la tornarem a cagar.

Au vinga: Salut i República!!!

Manel Mayor                                        30 de setembre de 2019