UNA TARDOR CALENTA

Avui faré unes afirmacions que no perquè siguin certes, en podeu estar segurs que hauria volgut evitar de totes, totes.

De fet, fa anys que estic tenint aquestes mateixes sensacions, em trobo amb la mateixa ràbia que quan patia i patíem tots els que estàvem sota el jou feixista, en aquesta península el varen anomenar franquista, en homenatge al seu líder, el gran criminal Franco.

Afirmava que fa anys que tinc aquesta mala sang, perquè la presumpta reforma que s’havia de fer després de la mort del dictador, no va ser res més que una comèdia, que quan va semblar que tenia visos de realitat, els ultra defensors de la constitució (la seva sacrosanta constitució), aleshores la rebutjaven amb totes les seves forces, no va ser fins que la comèdia o la farsa va ser tan evident que va deixar al descobert totes les seves mancances, que es varen girar i es van dedicar a fer-ne una defensa a ultrança.

Però tornem al quid de la qüestió, avui em sento amb el mateix rebuig i la mateixa temença cap als cossos de seguretat de l’estat que sentia aleshores i de fet tampoc no és res d’estrany, són la mateixa gent o més ben dit tota aquesta gent, ha rebut les mateixes ensenyances i la mateixa doctrina política que rebien, quan manava el règim dictatorial franquista i no només els cossos de seguretat, sinó també una part molt important de la cúpula judicial.

El resultat el tenim a la vista, una condemna imminent dels presos polítics i ara una altra tongada de lluitadors independentistes a la garjola, amb unes proves, tal com manifestava jo mateix ahir, del tot inconsistents i fet tot plegat de la manera més sapastra possible.

I preparem-nos per una nova versió del “a por ellos”, ja que l’1 d’octubre tindrem una altra invasió de policia forana que vindrà amb tota la mala llet possible.

Se’ns acosta una tardor calenta, calenta, ja heu vis que C’S avui ja escalfava l’ambient i això només és el principi.

Manel Mayor                                 26 de setembre de 2019