És ben bé que com més ens hem anat acostant a la campanya electoral, més ha baixat el nivell d’aquests que aspiren a governar Espanya o tal vegada és que els hem anat veient més i han anat quedant al descobert les seves mancances, alguns dels quals no arribarien a fer mèrits ni per ser president d’escala.
Semblen talment uns actors posant en escena allò, que els que manen de debò els hi exigeixen que diguin i facin, això, és clar, té uns riscs i aquests a vegades sembla que no s’han avaluat o no s’ha fet del tot bé, ja que els catúfols, les contradiccions i les cagades, arriben a ser de magnituds estratosfèriques.
El darrer catúfol, el de la ministra Carmen Calvo, és de traca i mocador, s’atreveix ni més ni menys amenaçar al govern belga amb accions diplomàtiques d’alt nivell, si no s’avenen a extradir al President Puigdemont.
De fet, no ens hauria pas d’estranyar, ja que les seves aventures i flirteigs amb la judicatura d’elit i la seva cúpula són moneda corrent dins del PSOE.
Només ens cal fer una mica de memòria, l’any 1992, any de les olimpíades de Barcelona, amb ajuntament socialista (i govern socialista al govern central), hi ha un fet que els amoïna, l’activisme independentista.
Se les empesquen per empresonar a tot aquell independentista que es fes visible a la capital catalana i les altres seus olímpiques, compten amb la imprescindible col·laboració del jutge Baltasar Garzón que els acusa de pertànyer a Terra Lliure… cal recordar que un cop ja no feien nosa els van haver de posar en llibertat, el premi pel jutge que volia prova l’arena política, fou anar de número 2 per Madrid, darrere de Felipe González.
Ara el flirteig ha anat una mica més enllà, el jutge en excedència Grande Marlaska, perseguidor incansable de l’esquerra abertzale, ha esdevingut ministre de l’interior i conegudes les seves fòbies i ideologies no ens podem estranyar gens ni mica del seu comportament, ni de les seves declaracions.
I a sobre tenen la barra de parlar de democràcies i de separació de poders, no cal que s’hi esforcin, que nosaltres ja els hi veiem el llautó i espero que a Europa també els hi vegin d’una punyetera vegada.
Manel Mayor 31 d’octubre de 2019