S’ha de recuperar, mantenir i transmetre la memòria històrica, perquè es comença per l’oblit i s’acaba en la indiferència.
Aquesta cita de José Saramago ens hauria de fer rumiar i fer-nos veure, que és ni més ni menys el panorama de la nostra societat actual i no ens cal remuntar-nos segles amunt, només cal anar al segle passat, repassar la història dels anys trenta cap endavant i comprovar la total ignorància d’una part de la nostra societat, dels que tenen de cinquanta anys en avall.
Fins i tot sense anar tan enrere, només anant fins al 1975, any en què per fi va morir un dels criminals més grans de la història i veure que en saben del cert aquesta mateixa franja d’edat.
Ja us ho diré jo: en saben només allò que la propaganda oficial del règim del 78 ha anat escampant pel món i el més punyent és que el món ho ha comprat, allò de la meravellosa transició, de la democràcia consolidada, de la monarquia demòcrata i exemplar…
La realitat és força diferent, l’any 1969 el dictador Franco va nomenar Joan Carles el seu successor, amb el títol de príncep d’Espanya, amb la decisió que fos coronat rei quan el succeís, amb el nomenament va jurar les “lleis fonamentals i els principis del movimiento” que era l’ideari del franquisme, així com la legitimitat política del règim, sorgit del cop d’estat del 18 de juliol del 1936. Juraments dels quals no s’ha desdit mai.
Aquesta és la legitimitat de la restaurada monarquia borbònica, ni constitucions ni històries, aquest tan honrat? Rei emèrit va ser coronat el novembre del 1975, després de la mort oficial del dictador.
I la famosa i reconsagrada constitució, va ser dirigida per l’estament militar i els poders franquistes, que varen aconseguir la impunitat de tots els seus crims.
Aquesta és la història de la famosa i modèlica transició o sigui que de modèlica i democràtica, poquet, poquet.
Sabent tot això, no ens pot estranyar gens ni mica el comportament del campetxano, que d’altra banda ha seguit la conducta dels seus antecessors.
Manel Mayor 07 d’agost de 2020