Només de pensar que ja és el tercer aniversari de l’atemptat perpetrat a la rambla de Barcelona i les investigacions no avancen gens ni mica, se m’encén la sang i les fonamentades sospites d’atemptat de falsa bandera, van agafant més força dia a dia.

Tot i que l’atropellament massiu ens va deixar glaçats i ens vàrem encendre de ràbia tot seguit seguit de manera col·lectiva i encara en assabentar-nos de l’explosió a Alcanar, ens vam adonar de les criminals intencions que tenia l’escamot terrorista, ja que de seguida van circular els rumors que l’objectiu era la Sagrada Família o bé el camp Nou.

Si no fos que seria molt frívol per part meva, diria que vàrem navegar amb sort, ja que la massacre podria haver estat escandalosament multitudinària, però així i tot ja va ser prou trist i lamentable la mort de quinze persones.

Ja han passat tres anys i encara estem igual, encara no ens han volgut aclarir els vincles d’Abdelbaki es Satty amb els serveis secrets espanyols, tot i que es va dir que el mes de juliol encara feia d’informador i confident dels serveis secrets.

Era d’Abdelbaki es Satty el cap d’aquest grup terrorista o bé era la darrera baula de la cadena de comandament? Ha estat identificat veritablement entre els morts?

Sí ja sé que em direu que l’atemptat va ser reivindicat, aquesta gent per tenir notorietat reivindica el que sigui.

Hi ha moltes coses que no han estat aclarides, entre elles els veritables motius de l’atemptat, a dos mesos escassos de l’anunciat referèndum d’independència, un dels objectius era acollonir el poble català? Podria ser, però va fer l’efecte completament contrari, ens vàrem negar tots plegats a tenir por.

Manel Mayor                                      17 d’agost de 2020