Te n’has anat sense fer fressa, de cop i volta, sense buscar maldecaps a ningú, però això sí, deixant un buit molt difícil d’emplenar.

Ens ha deixat un republicà convençut, hàbil conversador sempre obert a la discussió i al pacte, bon filòsof de la llibertat…

Trobaré a faltar aquelles converses inacabables al voltant d’una taula, tot fent un cafè rere un altre, aquell idear projectes de futur pel benestar dels nostres conciutadans, sí, ens encantava parlar de la política més propera, aquella que es pot dir que gairebé toques amb les mans.

Ara tot allò s’haurà acabat i ho trobaré molt a faltar, igual que també enyoraré el teu punt de vista de tot allò que escric, ja que eres un lector incansable de les meves idees.

No vull que soni com un retret, però hauràs de convenir que m’has fet una gran putada, a mi i a tots els que gaudien de les teves converses, no em vull allargar més, tot i que igual que en les nostres converses podria ser llarg, llarg…

Adéu company una abraçada i el desig que el teu viatge a l’infinit et sigui propici.

Manel Mayor                            23 d’abril de 2018