AIXÒ VA D’ESTIMAR

Llegir poesia et pot canviar l’humor del moment, però jo li veig una o unes virtuts que altres lectures no tenen, ja que et fa reflexionar de manera serena i a més a més pel que fa a mi té uns efectes d’allò més relaxants.

L’amor és un sentiment? O és un efecte químic que ens destarota el cos i fa que tot ens vagi a cent per hora? O aquest efecte només el provoca l’enamorament?

Perquè amor també és allò que sentim pels fills, segurament perquè han estat engendrats i concebuts amb molt d’amor, de fet això és un afer en que els poetes i els científics no es posen pas d’acord, de fet d’un fill no te n’enamores pas, ja que el comences a estimar tot just t’assabentes que s’està formant.

Portant una mica la contrària als poetes, crec que l’amor platònic és simplement una il·lusió o si voleu un projecte d’enamorament, ja que fins aquest moment, el nostre cor encara no s’ha desbocat com un cavall enfurismat, no sentim que l’estómac se’ns oprimeix com si saltéssim de cop i volta al buit, quan veiem la persona estimada perdem el món de vista…

No, no us espanteu pas, que de moment encara no m’he tornat boig del tot, segurament és culpa d’aquesta calor tan enganxosa, a alguns segurament els dóna per agafar mal humor a d’altres per estar contínuament en remull i a mi avui, per deixar-me endur per la poesia i de ben segur tranquil·litzaré a algun amic, ja que els poemes d’avui eren més gratificants i només parlaven de la vida i l’amor.

Manel Mayor                                       18 de juny de 2017