Encara que sigui Carnaval, la lluita continua, anem fent camí i això em dóna peu a fer unes quantes reflexions.

Aquest el nostre País, ha estat marcat a sang i foc, entre molts d’altres, per tres fets cabdals: el Compromís de Casp, la derrota de 1714 i la guerra civil. Per sort i per edat –disculpeu la ironia- jo no he viscut cap d’aquests fets, però malgrat no haver-los viscut, també en tinc la marca invisible d’aquestes tragèdies.

El Compromís de Casp , no hauria d’haver estat un fet perniciós per ell mateix, doncs de fet no érem ni la primera ni l’única nació, que per pactes dinàstics, la seva corona passava a mans d’un monarca estranger, però en el nostre cas, va suposar el començament d’una decadència política.

El setge de Barcelona, ve a demostrar que som un poble tossut i que quan ens hem embrancat en una lluita, en la qual estem convençuts que tenim tota la raó, tirem endavant amb totes les conseqüències… Les de la derrota del 1714, varen ser terribles, espantoses… L’enemic que ens va ocupar i sotmetre, no va estalviar mitjans per fer-nos desaparèixer com a Poble… Però renoi, som molt tossuts aquests catalans!!

Perduda la guerra civil a l’any 1939, altre cop ho varem pagar molt car, la repressió va ser criminal, sagnant, despietada… Va ser tant terrible, que aquest cop estaven convençuts d’haver-ho aconseguit, però tampoc… Sembla ser que totes aquestes desgràcies ens han fet forts.

Encara que quan jo vaig néixer, ja havia passat la part més crítica, la més física, no en va ja havia acabat la Segona Guerra Mundial, l’altra repressió en canvi, hi era ben present, l’intent de genocidi cultural, el vaig viure de ple. Malgrat que hi varen esmerçar molts esforços, no se’n van arribar a sortir, tot i que aquella refotuda dictadura, se’ns va fer immensament llarga, tan… Que semblava que no s’havia d’acabar mai, varem haver d’esperar però, que el dictador morís al llit.

Ara estem en un moment, que tot i salvant les enormes distàncies, té una certa similitud en la determinació que tenien els catalans, en la guerra contra el Borbó. Sabem que no podem tirar enrere, i estem convençuts, de continuar el camí que hem començat cap a la llibertat, i que res ni ningú no ens pot aturar, no serà fàcil, però sabem que hem encetat el camí, que ens ha de dur cap a la victòria definitiva.

Manel Mayor                                                                  28 de Febrer de 2014