Cada any per aquestes dates, faig una mena de balanç de com m’ha anat els darrers dotze mesos, i aquest any que ara s’està escolant no va pas començar gaire esperançador.

El traspàs d’un any a l’altre sí que va ser prou correcte, però ben aviat es va començar a tòrcer, les hòsties varen començar el dia d’anar a esperar els reis, punyeters reis, ni els tres Reis de l’Orient no es van comportar com cal, aquest dia vaig tenir la meva primera experiència amb les afeccions coronàries, vaig patir un infart, tal com es diu col·loquialment, de tres parells de collons i per acabar-ho d’adobar em diuen que la millor solució o de fet l’única, és la cirurgia mitjançant un “bypass”.

Com podeu veure un començament d’any d’allò més entretingut, que per sort ha tingut una molt bona evolució, de fet em varen deixar seminou.

La part més positiva ha estat el naixement de la meva tercera néta, ara fa set mesos, home, no tot havien de ser bastons a les rodes, alguna alegria em mereixia i aquesta ha estat de les grosses.

Sí, ja ho sé, en tota aquesta estona no he parlat de política o si més no, no he fet crítica, tot i que per fer-ne hi ha material i arguments per donar i per vendre.

De fet ho deixaré per la següent, que intentaré que sigui abans d’acabar l’any o tot just començar el proper.

Manel Mayor                                       27 de desembre de 2019