[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gq2GIj0gkvo&fea[/youtube]

Avui faré un exercici, al qual m’he acostumat aquests darrers dotze mesos, que no es altre que parlar amb tu, Claudia. Avui fa un any que ens vas deixar, i alguns com jo, encara no ho hem superat, avui es un dia molt trist, i tot i que miro de ser positiu, no puc evitar sentir l’amargura i el dolor, de no tenir-te a prop. Si, ha passat un any, però jo ho tinc molt fresc, i noia fa mal, molt de mal.

Enyoro les teves rialles, els teus cops de geni, la teva vitalitat, el teu talent, les teves virtuts i els teus defectes, enyoro la teva presència.

Tot i que sempre et porto dins el meu cor, i et tinc sovint present al meu pensament, avui tot això es encara més present.

Per acabar, plagiaré unes paraules que et va dedicar el meu fill, en Marc: Claudia estic molt trist per no tenir-te aquí, però molt content d’haver-te conegut…i ara unes de meves: Ha estat un privilegi, gaudir de la teva amistat, i haver tingut la sort de compartir tantes coses amb tu.

Manel Mayor                                                   18 de Setembre de 2011