Ara si que arriba el seu final, ja som al darrer dia d’aquest any que alguns han anomenat de transició, perquè el 2014, que ja estem gairebé acaronant, segons sembla, serà un any de molta feina i decisiu per al nostre futur.

Aquest any que avui acomiadem, quedarà marcat per sempre, com l’any que l’unionisme es va quedar sense arguments, o si més no l’únic argument que fan servir tots, és el que més evidencia la seva falsedat i la seva manca total de rigor, el seu màxim argument, consisteix a negar la nostra existència com a Nació.

Al senyor Fernández, president d’Astúries, li diria que es deixi de ximpleries de maquillatges i que estudiï un xic d’història, que l’adquirir cultura no fa cap mal, en canvi opinar i donar lliçons d’allò que es desconeix i es manipula, només condueix a fer el més espantós dels ridículs.

Del senyor Monago, que n’he de dir, que ja no s’hagi dit, que queda molt més bé callat? D’aquest personatge, el que em fa més ràbia és que porta el mateix cognom que la meva dona, encara que afortunadament no tenen res a veure. Sortosament, el meu sogre que en pau reposi, no l’ha arribat a patir, ell que era un comunista convençut i que havia lluitat a la guerra contra aquests elements… de ben segur que s’hagués enrabiat molt, cada cop que l’hagués sentit anomenar, i més encara essent extremeny també…el personatge en qüestió però, no s’ho val en absolut.

Anem a lo que importa de debò, preparem-nos per a rebre aquest 2014, en el que hem dipositat tantes esperances i no els hi donem tant de protagonisme, a tots aquests personatges de fireta i anem fem via cap a la nostra llibertat.

Adéu 2013 i benvingut 2014!!!!

Manel Mayor                                                            31 de Desembre de 2013